En la perforació de gas natural, la selecció entre el martell (DTH) i el bit de con de corró depèn principalment de la litologia de la formació **, el mètode de perforació, la rendibilitat ** i els objectius operatius ** **. A continuació es mostra una comparació de les dues i les seves aplicacions típiques:

1. Hammer (DTH) al forat (DTH) 

Principi de treball:  

  Utilitza gas a alta pressió (aire/nitrogen) per conduir un pistó que afecta la broca, trencant la roca mitjançant una combinació de ** impacte + rotació **.  

Avantatges:  

Alta eficiència a la roca dura: velocitat de perforació ràpida en formacions dures i trencadisses com el granit i el basalt (2-3 vegades més ràpid que els bits de con de corró).  

Danys baixos del dipòsit: la circulació de gas minimitza la invasió líquida (adequada per a dipòsits de baixa pressió o ajustats).  

  Flexibilitat direccional: eficaç per a pous verticals o pous de direcció poc profunds.  

Desavantatges:  

Dependència del gas: requereix compressors d’aire o generadors de nitrogen, augmentant els costos.  

 Limitacions de profunditat: el millor per a pous poc profunds (

  No és adequat per a formacions suaus: propens a boles de bits en esquist o fang.  

Aplicació típica:  

 Perforació de gasos poc profunds en gas estret o gas de esquist (per exemple, aire, perforació d’escuma).  

  Pous d’exploració o perforació superficial a la roca dura (per exemple, capes de grava, roca ígnia).  

 Regions de cicatriu d’aigua: no cal cap circulació líquida.  

2 bit de con de corró

Principi de treball:  

  Cones giratoris aixafar i roca de cisalla mitjançant el rodatge i la compressió.  

Avantatges:  

  Versatilitat: adaptable a les formacions suaus i dures (tipus de disseny i rodament regulables).  

  Compatibilitat en pou profund: adequat per a pous profunds (> 3.000 metres) i ambients a alta temperatura/alta pressió (HTHP).  

3.000 metres) i ambients a alta temperatura/alta pressió (HTHP).  

  Costatius: menors costos anticipats, tecnologia madura i integració senzilla (per exemple, perforació de fang).  

Desavantatges:  

  Baixa eficiència a la roca dura: desgast ràpid en formacions extremadament dures, que requereixen reemplaçaments freqüents.  

  Risc de danys del dipòsit: la circulació de fang pot obstruir els porus (requereix un líquid de perforació optimitzada).  

  Reptes direccionals: control menys precís en pous horitzontals en comparació amb els bits de PDC o DTH.  

Aplicacions típiques:  

  Wells verticals convencionals: perforació rotativa en formacions dures (gres, pedra de fang).  

  Reservants de gas profund: combinats amb fang d’alta densitat per equilibrar la pressió de formació.  

  Formacions complexes: zones entrellaçades o fracturades (estabilitat millorada mitjançant disseny de dents).  

3. Notes addicionals

Els bits PDC: en la perforació de gas natural, també s’utilitzen àmpliament bits compactes de diamants policristal·lins (PDC), sobretot en pous horitzontals de gas de esquist, que ofereixen resistència al desgast superior i tall continu.  

Ús híbrids: es poden utilitzar diferents bits en etapes, per exemple:  

  DTH per a capes superficials dures, canviant a bits de con de corrons en formacions més profundes.  

   PDC bits en seccions horitzontals, bits de con de corrons en seccions verticals.  

DTH Hammer: Prioritzat per a la roca dura, la perforació de gas, els dipòsits de baixa pressió, destacant la velocitat i la protecció dels dipòsits.  

Bit de con de corró: més adequat per a la perforació convencional de fang, pous profunds, formacions suaus a mitjanes, costos d’equilibri i adaptabilitat.